Mostrando entradas con la etiqueta grafologia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta grafologia. Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de mayo de 2017

UN EJEMPLO DE POLARIDAD GRÁFICA EXTREMA



UN EJEMPLO DE POLARIDAD GRÁFICA EXTREMA





En la psicología de la escritura hay unas cuantas letras que, por su estructura gráfica, reflejan mejor ciertos rasgos caracteriológicos que otras. Es el caso de la letra "t", que está compuesta por un trazo vertical que va de arriba abajo o, como en el ejemplo, un mismo trazo que sube y vuelve a bajar. Nunca al revés, del mismo modo que nadie da un puñetazo sobre la mesa de abajo arriba. En este movimiento (de arriba abajo) se puede observar la fuerza (o debilidad) afirmativa de la persona, una fuerza que le ayudará a afirmar su personalidad ante las dificultades propias de la vida y, en definitiva, frente al exterior. El otro rasgo constituyente de dicha letra es el trazo horizontal. Este puede ser muy variable, y cada variante ofrece una información determinada. Pero una cosa sí es constante: siempre va de izquierda a derecha. El sentido grafopsicológico esencial de este rasgo tiene que ver con la voluntad de la persona para afrontar las dificultades en su camino hacia los objetivos que desea alcanzar. En otras palabras, su fuerza para afirmar sus propósitos, así como su propia persona. En definitiva, su capacidad para proyectarse.

Por supuesto, cualquier estudio grafopsicológico debe sustentarse en un análisis total de la escritura, no sólo de letras concretas. Hecha esta advertencia, veamos lo que nos dicen los dos ejemplos de abajo. Se trata de dos casos de polaridad extrema. A la izquierda tenemos una letra "t" con una barra horizontal situada casi fuera del eje vertical hacia la derecha. Suponiendo una significación estadística del 100 % podemos decir que la persona autora de la "t" de la izquierda tiene una actitud de introversión ante la vida. No se siente con la fuerza suficiente para tomar decisiones. Se acobarda a la hora de enfrentarse a las dificultades. Nunca podrá liderar un grupo, puesto que no sabe cómo liderarse a sí misma. Tiene miedo y se siente insegura de su propia fuerza.

La psicología dela escritura permite elaborar una descripción del carácter de la persona y sus dificultades para desenvolverse en la vida. Ambas polaridades están presentes en todos nosotros. Lo que ocurre es que somos ciegos a una de ellas. La que se expresa en la escritura es la que expresamos en nuestra vida diaria. El ejemplo de la izquierda denota una debilidad extrema, una polaridad absolutamente ciega a la otra, que es la fuerza. El proceso psicoterapéutico debería hacer que la persona tomara conciencia del otro polo.

El de la derecha, en cambio, es todo lo contrario. Esta persona tiene una fuerza arrolladora, y no duda en utilizar los recursos que sean necesarios para alcanzar sus objetivos. Da la impresión de ser incansable. Se recupera fácilmente de los contratiempos, que incluso constituyen un aliciente para seguir adelante. Tiene mucha seguridad en sí misma. Le gustan los retos y los desafíos. Su autoconciencia la convierte en una persona muy capacitada para liderar grupos. La polaridad a la que es ciega es en este caso la que tiene que ver con la ausencia de competitividad, la emoción y la ternura. Este ejemplo se corresponde claramente con el Nº 8 del Eneagrama, que equivale al PC (Padre Crítico-El que manda) del Análisis Transaccional, así como a los temperamentos ( por el este orden)   Bilioso-Sanguíneo-Linfático.

viernes, 12 de agosto de 2016

Lletra de Pasqual Maragall 

Para más información: www.gabinete-pericial.com
Para consultas personalizadas: 627 59 77 14


Publicat en el llibre 'Maragall vs. Alzheimer'

El progrés és lent, lentíssim,
en la millora dels instruments
per al tractament de la malal-
tia que porta el nom de qui la
va identificar fa cent anys, el
doctor Alois Alzheimer.
Hem anat i tornat de la Llu-
na, però encara hem de tan-
car en residències, a manca
d'altra cosa, els malalts que
hauríem de tenir dormint a
casa i passant la resta del
temps en un centre de dia
del barri.
L'activitat, els espectacles,
l'esport. . .són certament els
millors aliats. La curosa
crónica que ha escrit Ànge-
la Vicent reflecteix aquesta
manera de veure les coses.
Crec.

Pasqual Maragall,
maig de 2010


viernes, 1 de julio de 2016

Cervell i escriptura

GABINETE DE PERICIA CALIGRÁFICA JUDICIAL
GRAFOLOGÍA FORENSE Y GRAFOPSICOLOGÍA
 Para más información: www.gabinete-pericial.com
Para consultas personalizadas: 627 59 77 14

Cervell i escriptura

viernes, 27 de mayo de 2016

La distancia entre una letra y la otra

¿Qué distancia haces entre una letra y la otra?
 ¿Sabes qué significa?


                         
                                Para saber más: www.gabinete-pericial.com
                                Para consultas personalizadas: 627 59 77 14

miércoles, 30 de marzo de 2016


ANÀLISI GRAFOPSICOLÒGIC DE L'ESCRIPTURA DE JOAN GAMPER

Abans que res, s'ha de dir que l'escritpura analitzada correspon a l'etapa de joventut de Joan Gamper, que fou el fundador del Futbol Club Barcelona, quan estava en el seu període d'apogeu psicofísic, sense la vitalitat de la qual no hagués pogut emprendre les iniciatives esportives i socials posteriors.
    El que primer crida l'atenció de la seva escriptura és la consistència en l' estructura del seu grafisme. Les seves lletres són llegibles i les seves paraules tenen una harmonia de forma. També crida l'atenció el dinamisme del seu traç que (com pot observar-se a la mostra) avança sense inhibició ni discontinuïtats sobre l' espai gràfic. Pot observar-se també que enllaça les lletres (escriptura lligada), així com la inclinació del traç, ambdós indicatius d'una força expressiva i una vitalitat que projecta cap als altres.
    La seva presència desprenia gran seguretat en si mateix. Va ser, per tant, una persona que contagiava positivament al seu entorn, amb una elevada capacitat d'acció, així com una gran voluntat per mantenir-la de forma sostinguda. Els seus moviments eren molt dinàmics, àgils i segurs. De tant en tant, per la seva pròpia vehemència, era massa decidit, la qual cosa s'aprecia en alguns dels seus finals de paraula. No mostrava signes d'amanerament, en el sentit que mai no s' apartava de la naturalitat ni presentava una exagerada afecció o teatralitat en la manera d'actuar o de relacionar-se amb els altres. Era infreqüent veure'l abatut i sense dinamisme. El seu temperament li conferia dots de lideratge, i així li ho reconeixien els altres.
    Va ser un home que va haver de despertar un gran interès en el sexe femení, ja que, a més de la vitalitat que desprèn la seva lletra, la seva personalitat forta i varonil era un atractiu afegit. Encara que li agradaven les relacions públiques, era una persona molt independent i no es deixava mediatitzar per les opinions alienes. No va ser una persona fàcilment influenciable i sí molt obstinat, per la qual cosa, quan tenia una idea, procurava els mitjans per portar-la a terme. En alguns dels seus finals de paraula poden observar-se importants prolongacions (la qual cosa la psicologia de l' escriptura anomena rinxols del subjectivisme) que indiquen una defensa vehement de les seves pròpies idees junt amb una reafirmació de les mateixes. Però, per la seva naturalesa passional, podia córrer el risc de perdre la seva objectivitat. Donada la seva forta consciència del propi poder per afrontar les possibles dificultats, així com certa desatenció als obstacles reals, corria el risc de perdre la visió de conjunt. Els altres el percebien com una persona amb gran seguretat en si mateix, caracteritzada per l'absència d'ansietat a l'hora d'afrontar les dificultats. El seu estil era més combatiu que flexible o contemporitzador.
    El seu grafisme, amb ritme escritural i bona estructura, indica un ímpetu natural, així com una sensació íntima de força que li confereix optimisme i confiança en la pròpìa capacitat de superació, junt amb una molt bona predisposició cap als processos d'aprenentatge. Quan havia de manifestar les seves opinions, ho feia amb seguretat i sense por del rebuig que poguessin causar. El seu grafisme també indica que era una persona que seleccionava molt les seves  amistats, en particular les que podien tenir un ascendent sobre ell. Tenia una elevada capacitat de comprensió, i li agradava discriminar i elegir.
    Es tracta, doncs, d'una persona acostumada a fer front a les dificultats que s'interposen en la consecució dels seus objectius. La regularitat gràfica, l'absència de línies, paraules o lletres descendents, l'horitzontalitat gairebé geomètrica de les línies, indiquen la seva capacitat per mantenir l'esforç cap a l'objectiu, encara que aquest es fes esperar. Els paràmetres anteriorment esmentats equilibren els seus finals llançats. Els esmentats paràmetres (i d'altres) són els que, malgrat el seu fort caràcter, li possibilitaven la socialització, si bé no des de la submissió a l'entorn; perquè no se sotmet a la voluntat dels altres, sinó que la seva tendència és prendre la iniciativa: ell proposa i defensa la seva opció, vol convèncer els que l'envolten. Se socialitza, sí, però no a costa de silenciar els seus judicis, ni de la submissió.   

    Postal mostrant la Rambla de les Flors, Barcelona.
 Hans Gamper escriu a la família Schiesser-Hässig d' Aarau, 1901.

jueves, 10 de marzo de 2016

LA CONCIENCIA



"Entrando en el cerebro humano y cortándolo no aprendes nada sobre la consciencia ni el sentido de la vida."
"Creo que a medida que me hago mayor entiendo cada vez menos. Me doy cuenta de lo poco que sé y de lo poco que me entiendo y lo poco que he entendido a otras personas. Es una paradoja."
Henry Marsch, neurocirujano británico autor del libro 'Ante todo no hagas daño'