ANÀLISI GRAFOPSICOLÒGIC DE L'ESCRIPTURA DE JOAN GAMPER

Abans que res, s'ha de dir que l'escritpura analitzada correspon a l'etapa de joventut de Joan Gamper, que fou el fundador del Futbol Club Barcelona, quan estava en el seu període d'apogeu psicofísic, sense la vitalitat de la qual no hagués pogut emprendre les iniciatives esportives i socials posteriors.

    El que primer crida l'atenció de la seva escriptura és la consistència en l' estructura del seu grafisme. Les seves lletres són llegibles i les seves paraules tenen una harmonia de forma. També crida l'atenció el dinamisme del seu traç que (com pot observar-se a la mostra) avança sense inhibició ni discontinuïtats sobre l' espai gràfic. Pot observar-se també que enllaça les lletres (escriptura lligada), així com la inclinació del traç, ambdós indicatius d'una força expressiva i una vitalitat que projecta cap als altres.

    La seva presència desprenia gran seguretat en si mateix. Va ser, per tant, una persona que contagiava positivament al seu entorn, amb una elevada capacitat d'acció, així com una gran voluntat per mantenir-la de forma sostinguda. Els seus moviments eren molt dinàmics, àgils i segurs. De tant en tant, per la seva pròpia vehemència, era massa decidit, la qual cosa s'aprecia en alguns dels seus finals de paraula. No mostrava signes d'amanerament, en el sentit que mai no s' apartava de la naturalitat ni presentava una exagerada afecció o teatralitat en la manera d'actuar o de relacionar-se amb els altres. Era infreqüent veure'l abatut i sense dinamisme. El seu temperament li conferia dots de lideratge, i així li ho reconeixien els altres.

    Va ser un home que va haver de despertar un gran interès en el sexe femení, ja que, a més de la vitalitat que desprèn la seva lletra, la seva personalitat forta i varonil era un atractiu afegit. Encara que li agradaven les relacions públiques, era una persona molt independent i no es deixava mediatitzar per les opinions alienes. No va ser una persona fàcilment influenciable i sí molt obstinat, per la qual cosa, quan tenia una idea, procurava els mitjans per portar-la a terme. En alguns dels seus finals de paraula poden observar-se importants prolongacions (la qual cosa la psicologia de l' escriptura anomena rinxols del subjectivisme) que indiquen una defensa vehement de les seves pròpies idees junt amb una reafirmació de les mateixes. Però, per la seva naturalesa passional, podia córrer el risc de perdre la seva objectivitat. Donada la seva forta consciència del propi poder per afrontar les possibles dificultats, així com certa desatenció als obstacles reals, corria el risc de perdre la visió de conjunt. Els altres el percebien com una persona amb gran seguretat en si mateix, caracteritzada per l'absència d'ansietat a l'hora d'afrontar les dificultats. El seu estil era més combatiu que flexible o contemporitzador.

    El seu grafisme, amb ritme escritural i bona estructura, indica un ímpetu natural, així com una sensació íntima de força que li confereix optimisme i confiança en la pròpìa capacitat de superació, junt amb una molt bona predisposició cap als processos d'aprenentatge. Quan havia de manifestar les seves opinions, ho feia amb seguretat i sense por del rebuig que poguessin causar. El seu grafisme també indica que era una persona que seleccionava molt les seves  amistats, en particular les que podien tenir un ascendent sobre ell. Tenia una elevada capacitat de comprensió, i li agradava discriminar i elegir.

    Es tracta, doncs, d'una persona acostumada a fer front a les dificultats que s'interposen en la consecució dels seus objectius. La regularitat gràfica, l'absència de línies, paraules o lletres descendents, l'horitzontalitat gairebé geomètrica de les línies, indiquen la seva capacitat per mantenir l'esforç cap a l'objectiu, encara que aquest es fes esperar. Els paràmetres anteriorment esmentats equilibren els seus finals llançats. Els esmentats paràmetres (i d'altres) són els que, malgrat el seu fort caràcter, li possibilitaven la socialització, si bé no des de la submissió a l'entorn; perquè no se sotmet a la voluntat dels altres, sinó que la seva tendència és prendre la iniciativa: ell proposa i defensa la seva opció, vol convèncer els que l'envolten. Se socialitza, sí, però no a costa de silenciar els seus judicis, ni de la submissió.   

    Postal mostrant la Rambla de les Flors, Barcelona.

 Hans Gamper escriu a la família Schiesser-Hässig d' Aarau, 1901.